Si busques el panorama general —per què els pilots d'IA de les asseguradores no escalen i quins tres processos són els candidats naturals—, comença per IA per a asseguradores: sinistres, subscripció i producció. Aquesta peça baixa a un de sol: automatitzar sinistres amb IA, amb el detall operatiu i regulatori que el panorama general no cobreix.
El sinistre no és un procés: en són sis
L'error d'enquadrament més car és tractar «sinistres» com una cosa que s'automatitza d'un cop. No ho és. Un sinistre travessa fases amb naturaleses molt diferents, i la IA hi encaixa de manera desigual:
- Obertura i classificació. Entra l'avís per telèfon, app, correu o mediador. Cal identificar pòlissa, cobertura i tipologia.
- Recopilació documental. Comunicats, fotos, factures, informes pericials, atestats.
- Comprovació de cobertura. El que ha passat està cobert per aquesta pòlissa, amb aquests límits i aquestes exclusions?
- Valoració. Quant costa, amb quin barem, amb o sense peritatge.
- Decisió i comunicació. S'accepta, es rebutja o es demana més informació. I s'explica a l'assegurat.
- Pagament i tancament.
On la IA aporta més i arrisca menys és a 2 i 3: llegir documentació heterogènia, extreure dades i contrastar-les amb el condicionat. És feina de lectura i comparació, alta en volum i baixa en judici. On més arrisca és a 5, perquè allà hi ha una decisió que afecta una persona i una comunicació que ara té requisits propis.
Aquesta distinció no és teòrica: determina què pots desplegar ja i què exigeix govern addicional. I determina també què t'afecta d'allò que entra aquesta setmana.
Què va canviar el 24 de juliol: l'ajornament ja és dret vigent
Durant el juny i el juliol, el sector va llegir titulars de «la UE retarda la llei d'IA» sobre un acord polític que encara no estava publicat. Aquesta ambigüitat s'ha acabat: el Reglament (UE) 2026/1744, que modifica el Reglament (UE) 2024/1689 (l'AI Act), es va publicar al Diari Oficial el 24 de juliol de 2026 i és en vigor des del 27 de juliol.
Les dates que fixa, i que ja són exigibles com a calendari:
| Què | Quan aplica |
|---|---|
| Obligacions de transparència (art. 50) i règim sancionador associat | 2 d'agost de 2026 — sense ajornament |
| Marcatge de contingut sintètic (art. 50.2) per a sistemes generatius ja al mercat abans del 2-ago-2026 | 2 de desembre de 2026 — període transitori de quatre mesos |
| Sistemes d'alt risc de l'art. 6.2 i Annex III (aquí viu el supòsit d'assegurances) | 2 de desembre de 2027 |
| Sistemes d'alt risc de l'art. 6.1 i Annex I (IA incorporada a productes ja regulats) | 2 d'agost de 2028 |
Per a una asseguradora, la lectura pràctica té dues meitats que convé no barrejar. La primera: hi ha setze mesos de marge abans que les obligacions dures d'alt risc siguin exigibles, i aquest marge és una oportunitat de construir bé —no una excusa per no començar—. La segona: el que entra el 2 d'agost entra igual, sigui o no d'alt risc el teu sistema.
Què entra el 2 d'agost si tens IA tocant sinistres
Les obligacions de transparència de l'article 50 són, en allò que afecta la tramitació de sinistres, dues coses concretes:
- Avisar que hi ha una IA. Si l'assegurat interactua amb un sistema d'IA —un assistent que obre el comunicat, un canal que demana documentació addicional— i no resulta evident, cal informar-lo.
- Marcar el contingut generat. El contingut sintètic —text, imatge, àudio— ha de poder identificar-se com a tal en format llegible per màquina.
Traduït a la teva operació: si fas servir un assistent conversacional en l'obertura del comunicat, o generes automàticament la comunicació a l'assegurat sobre la resolució del seu expedient, això t'afecta ara. I afecta el canal —no el model—, així que la feina no és de ciència de dades: és de disseny de la interacció, d'avís i de registre.
Un matís útil que introdueix la reforma: per als proveïdors de sistemes generatius que ja eren al mercat abans del 2 d'agost de 2026, el marcatge de l'article 50.2 no és exigible fins al 2 de desembre de 2026. Quatre mesos d'aire, no una exempció.
No tots els teus processos són d'alt risc (i convé saber quins)
Aquí hi ha el matís que més es simplifica malament al sector, i on una lectura precisa estalvia molta feina innecessària.
L'Annex III, punt 5(c) classifica com a alt risc els sistemes d'IA destinats a l'avaluació de riscos i la fixació de preus respecte de persones físiques en assegurances de vida i salut. D'aquí se'n deriven dues delimitacions que importen:
- És la tarifació i l'avaluació de risc, no la tramitació del sinistre com a tal. Automatitzar la lectura d'un comunicat i el contrast amb el condicionat no és, per si mateix, el que descriu aquest punt.
- És vida i salut. La tarifació en No Vida —auto, llar, comerç— no hi està inclosa.
La lectura pràctica per a una asseguradora mixta: el mateix model de govern no aplica igual a tota la teva operació. Tractar-ho tot com a alt risc és car i frena projectes que podrien ser en producció; no tractar res com a alt risc és l'altre extrem, i aquest sí que es paga.
Avís: aquestes delimitacions tenen conseqüències legals i s'han de validar amb la teva assessoria contra el text consolidat oficial abans de prendre decisions de desplegament. Aquí s'exposen com a marc de treball, no com a assessorament jurídic. Situació regulatòria verificada l'1 d'agost de 2026 a EUR-Lex.
El que fa fracassar l'automatització de sinistres (i no és el model)
Convé dir-ho, perquè el calendari regulatori s'està fent servir aquests dies com a explicació de tot: els pilots de sinistres que no arriben a producció rarament fallen per la regulació, i gairebé mai per capacitat del model. Fallen per tres motius recurrents.
El condicionat no és on la IA el pugui fer servir. Les cobertures, límits, franquícies i exclusions viuen en PDF per producte i per any d'emissió, amb versions que només coneix qui fa temps que hi és. Sense aquest context estructurat i vigent, el sistema respon en genèric — i en assegurances, genèric vol dir malament.
No hi ha traçabilitat de per què es va decidir el que es va decidir. Si un assegurat reclama, o el regulador pregunta, «ho va dir el model» no és una resposta. Cada conclusió ha de poder apuntar a la clàusula concreta i al document de l'expedient que la sosté.
L'humà és al lloc equivocat. O es revisa tot —i llavors no hi ha estalvi— o no es revisa res —i llavors hi ha risc—. El que funciona és posar el control humà on l'impacte ho justifica: la fase 5, la decisió i la comunicació. No a la lectura de factures.
Els dos últims, a més, són exactament el que la documentació tècnica d'alt risc t'exigirà el 2027. Construir-los ara no és avançar feina regulatòria: és el que fa que el projecte funcioni. Que a sobre serveixi per al desembre de 2027 és una conseqüència, no el motiu. Sobre com es dissenya això des del principi, compliance-first: agents auditables des de l'inici.
Com començar sense un gran projecte
Un camí que respecta l'anterior i dona resultat mesurable en setmanes:
- Tria una tipologia acotada —un ram, un tipus de sinistre d'alta freqüència i baixa complexitat— en comptes de «sinistres» en general.
- Classifica abans de construir. Quins processos toquen tarifació o avaluació de risc en vida i salut, i quins no. Mitja jornada amb la teva assessoria t'estalvia mesos de govern mal dimensionat.
- Ordena el context abans que el model: condicionats vigents per producte, barems, criteris interns, expedients anteriors. És la feina menys vistosa i la que decideix el resultat.
- Automatitza les fases 2 i 3 (lectura documental i contrast de cobertura), deixant decisió i comunicació en mans del tramitador.
- Cobreix transparència des del primer dia: avís d'interacció amb IA i marcatge del contingut generat. És barat fer-ho en dissenyar el canal i car reformar-ho després.
- Exigeix traçabilitat per defecte: cada extracció i cada conclusió, amb la seva font.
- Mesura tres coses: temps mitjà de tramitació, taxa de reobertura i cost per expedient. Si la segona puja, la primera no val res; si el tercer no baixa en escalar, el cas de negoci es desfà. Sobre això últim, el cost real de la IA en producció.
Preguntes freqüents
Automatitzar sinistres amb IA és un sistema d'alt risc segons l'AI Act?
No necessàriament. L'Annex III, punt 5(c) del Reglament (UE) 2024/1689 assenyala l'avaluació de riscos i la fixació de preus respecte de persones físiques en assegurances de vida i salut. La tramitació d'un sinistre no és, per si mateixa, aquest supòsit. Cada cas concret s'ha de validar amb assessoria jurídica sobre el text oficial.
L'AI Act s'ha ajornat?
Parcialment, i ja és dret vigent. El Reglament (UE) 2026/1744, publicat al DOUE el 24 de juliol de 2026 i en vigor des del 27 de juliol, ajorna al 2 de desembre de 2027 les obligacions dels sistemes d'alt risc de l'article 6.2 i l'Annex III, i al 2 d'agost de 2028 les dels sistemes de l'article 6.1 i l'Annex I. Les obligacions de transparència de l'article 50 no es van ajornar: entren el 2 d'agost de 2026.
Quines obligacions entren el 2 d'agost de 2026 si faig servir IA en sinistres?
Les de transparència de l'article 50: informar la persona que està interactuant amb un sistema d'IA quan no resulti evident, i marcar el contingut generat o manipulat artificialment. Si fas servir un assistent conversacional per obrir el comunicat o generes automàticament comunicacions a l'assegurat, això t'afecta amb independència de si el sistema és d'alt risc. Per a sistemes generatius ja al mercat abans d'aquesta data, el marcatge de l'article 50.2 és exigible des del 2 de desembre de 2026.
Afecta les assegurances de No Vida?
El punt 5(c) de l'Annex III es refereix a vida i salut. L'avaluació de riscos i la tarifació en auto, llar o comerç no hi estan incloses, cosa que no eximeix de la resta d'obligacions aplicables, començant per les de transparència.
Què mesuro per saber si l'automatització de sinistres funciona?
Temps mitjà de tramitació i taxa de reobertura, junts i al mateix quadre. Accelerar augmentant reobertures és empitjorar el procés amb més passos. I cost per expedient processat, perquè el cas de negoci segueixi dret quan el volum escali.
Conclusió
L'automatització de sinistres és dels processos amb millor relació entre esforç i retorn en una asseguradora, i l'ajornament de l'alt risc obre una finestra raonable per construir-la bé en comptes de de pressa. Però convé no confondre l'ajornament amb una moratòria general: el que entra el 2 d'agost entra igual, i afecta el canal pel qual parles amb el teu assegurat.
I la part que decideix el resultat no és regulatòria ni de model: és si el coneixement de casa teva —condicionats vigents, criteris de tramitació, expedients anteriors— és disponible i estructurat. Aquí és on es guanya o es perd. És la mateixa idea que sosté la intel·ligència IA de la teva empresa: procés a procés, amb la IA que entén com treballeu.
Nota d'honestedat: onext encara no té un cas publicable al sector assegurador. El que portem és el mètode de dur processos documentals a producció governada, provat en altres sectors, i la lectura que en assegurances el coll no és diferent: és el context corporatiu. Si busques un proveïdor amb vint casos de sinistres, no som nosaltres. Si busques algú que ordeni el teu context i te'l deixi operar, parlem-ne.
Si vols veure com quedaria a la teva operació, i el revisem amb una tipologia real dels teus sinistres.
Jordi García és Tech Lead a onext. Treballa a portar la IA a producció governada en equips de desenvolupament i de producte —amb Spec-Driven Development, enginyeria de context i verificació humana a cada pas— i signa els insights tècnics d'onext sobre mètode, qualitat i cost de la IA aplicada.
LinkedIn →