La documentació de Claude Code dedica una pàgina als punts de control, la funció que permet rebobinar el que ha editat l'agent. La part més útil d'aquesta pàgina no és com es fan servir, sinó la secció de limitacions.
Allà es llegeix, per exemple, que els punts de control no registren els fitxers modificats amb ordres de shell, i que no substitueixen el control de versions. És una manera honesta de dir una cosa que val per a qualsevol eina: rebobinar té un perímetre, i el que l'agent fa fora d'aquest perímetre no torna amb una drecera de teclat.
D'aquí surt la tesi d'aquesta peça: abans d'ampliar els permisos d'un agent de codi, decideix com es desfà cada cosa que podrà fer. L'agent actua sol on el canvi és reversible; on no ho és, decideix una persona.
Què es pot rebobinar avui
Segons la seva documentació, Claude Code desa un punt de control abans de cada missatge que inicia un torn, conserva els 100 més recents de la sessió i permet tornar a qualsevol d'ells amb /rewind o prement Esc dues vegades. Es pot restaurar el codi, la conversa o totes dues coses.
El perímetre és escrit a la mateixa pàgina:
- Ordres de shell. Els fitxers esborrats, moguts o copiats amb
rm,mvocpno es recuperen rebobinant. Només es registren les edicions fetes amb les eines d'edició del mateix agent. - Subagents. En general, rebobinar no restaura el que editen; la documentació demana fer servir git per revertir-ho.
- Canvis externs. El que es toca fora de la sessió, a mà o des d'una altra sessió, normalment no es registra.
- Historial. Els punts de control serveixen per recuperar una sessió, no com a història del projecte: per a això continua havent-hi git.
Límit Tot això viu dins del repositori. Una base de dades, un servei al núvol o un missatge enviat queden fora dels punts de control de Claude Code.
El mapa de la reversibilitat
Abans de donar un permís nou, convé fer un mapa senzill: on podrà actuar l'agent, si això es pot desfer, amb què, i qui decideix en cada cas.
| On actua l'agent | Es pot desfer? | Amb què | Qui decideix |
|---|---|---|---|
| Editar fitxers amb les seves eines | Sí, dins de la sessió | Punt de control i git | L'agent pot actuar sol |
| Commits en una branca pròpia | Sí | Revertir el commit o descartar la branca | L'agent actua; integrar ho decideix la revisió |
| Fitxers tocats amb ordres de shell | Només si eren a git | git; el que no està versionat es perd | Una persona, abans d'ordres que esborren |
| Base de dades de desenvolupament o proves | Si hi ha una còpia que es pugui restaurar | Còpia prèvia o entorn d'un sol ús | L'agent, només si la còpia existeix |
| Dades compartides o de producció | Sovint no, o no del tot | Còpies de seguretat, si existeixen i s'han provat | Una persona |
| Serveis externs: enviar, publicar, cobrar, obrir una incidència | No | Res: com a molt, una correcció posterior | Una persona |
La primera fila i el límit de les ordres de shell surten de la documentació de Claude Code; la resta de la taula i la columna «qui decideix» són lectura pròpia d'onext
L'agent actua sol on el canvi es pot desfer. On no, decideix una persona, abans i no després.
La regla no pregunta si l'agent és bo, sinó quant costa equivocar-se. Un error que es desfà en un minut és un cost petit, encara que es repeteixi. Un error sense marxa enrere pot ser car encara que passi una sola vegada. Per això la línia es traça per la reversibilitat, no per la confiança.
Permisos abans, reversibilitat després
Els permisos responen a què se li deixa fer a l'agent; ho expliquem a la seguretat del teu agent és en els permisos, no en el prompt. La reversibilitat respon a què passa quan, amb aquests permisos, s'equivoca. Les dues preguntes es fan alhora: un permís l'efecte del qual no es pot desfer és el que mereix una aprovació humana.
Aquesta aprovació no pot dependre que el model llegeixi una instrucció del tipus «vés amb compte amb la base de dades». El que s'ha de complir es posa en controls que s'apliquen sols, com expliquem a Claude Code per a equips: context no és control. I el mapa s'ha de revisar cada vegada que es connecta una eina nova: cada servidor MCP afegeix accions fora del repositori, i moltes no tenen marxa enrere, com expliquem a servidors MCP: les integracions que ningú governa.
Revertir també s'entrena
DORA, el programa de recerca de Google sobre equips de software, va publicar el setembre de 2025 un model amb set capacitats que amplifiquen els beneficis de la IA. Una d'elles és un control de versions sòlid: segons la seva anàlisi, l'ús freqüent de les funcions de marxa enrere (rollback) millora el rendiment dels equips assistits per IA. La seva recomanació és directa: a mesura que la IA augmenta la velocitat dels canvis, el control de versions es converteix en una xarxa de seguretat crítica, i convé que els equips dominin les funcions de revertir.
És a dir, poder desfer no n'hi ha prou: l'equip ho ha de saber fer de pressa i sense drama. És una de les peces de la xarxa que convé revisar abans d'implantar un agent, com expliquem a abans de l'agent, la xarxa.
Cinc decisions abans d'ampliar permisos
- Fes la llista de llocs on podrà actuar. Repositori, terminal, bases de dades, núvol i cada integració connectada.
- Escriu com es desfà cadascun, i prova-ho una vegada. Una còpia de seguretat que ningú no ha restaurat encara no és una marxa enrere.
- Treu de l'abast de l'agent el que no té marxa enrere. O deixa-ho darrere de l'aprovació d'una persona.
- Dona-li una branca pròpia i entorns d'un sol ús. El que hi fa es descarta sencer si surt malament.
- Revisa el mapa amb cada eina nova. Un servidor o una integració més canvien el que l'agent pot trencar.
La branca pròpia no treu la revisió: el que l'agent vulgui portar a la branca principal continua passant per algú que entengui què fa el canvi i per què, com expliquem a revisar codi generat per IA.
El mercat ja ho ven com a servei
El 5 d'octubre de 2026, LTM va anunciar BlueVerse AgenTraceIQ, una oferta per adoptar agents d'IA de manera segura que permet, segons la seva nota de premsa, la «restauració ràpida de sistemes, dades, configuracions i repositoris després d'accions no desitjades o destructives». Inclou Rubrik Agent Cloud per a Claude Code.
Que existeixi un producte així diu que el problema és real i que les empreses grans ja el tenen a sobre. Però bona part es resol amb el que l'equip ja té: git, branques, entorns d'un sol ús i còpies provades. El que cap eina no resol és el correu ja enviat o la dada compartida que no tenia còpia. Això es decideix abans, i ho decideix una persona.
On encaixa onext
A AI-Accelerated Development, una persona decideix on hi ha risc. El primer pas és un diagnòstic gratuït, i si al diagnòstic no veiem diferència, no hi ha Quick-start. Si vols revisar què pot tocar avui l'agent del teu equip i com es desfà cada cosa, és una bona conversa per començar.
Preguntes freqüents
Què és un punt de control (checkpoint) a Claude Code?
És una còpia de l'estat dels fitxers que Claude Code desa abans de cada missatge que inicia un torn. Amb /rewind, o prement Esc dues vegades amb l'entrada buida, es pot tornar a aquest punt. Només cobreix les edicions fetes amb les seves eines d'edició de fitxers, i la mateixa documentació aclareix que no substitueix el control de versions.
Els punts de control desfan el que fa l'agent amb ordres de shell?
No. La documentació de Claude Code ho diu expressament: no registra els fitxers modificats amb ordres Bash, com rm, mv o cp. Si aquests fitxers eren a git sense canvis pendents, es poden recuperar amb git; si no estaven versionats, no hi ha cap còpia d'on treure'ls.
I el que canvien els subagents?
En general, rebobinar no en restaura les edicions, i la documentació recomana fer servir git per revertir-les. L'excepció és una skill bifurcada que s'executa en primer pla, perquè edita durant el teu propi torn.
Quines accions d'un agent no es poden desfer?
Les que surten del repositori sense una còpia prèvia que es pugui restaurar: esborrar dades sense una còpia de seguretat provada, canviar la configuració d'un servei compartit, enviar un missatge, publicar alguna cosa o llançar una operació en un sistema extern. Aquí, com a molt, es corregeix després.
Vol dir això que un agent no ha de tenir accés al terminal?
No necessàriament. Vol dir que, abans de donar-li aquest accés, convé saber quines ordres poden destruir alguna cosa sense marxa enrere i deixar-les fora del seu abast o darrere de l'aprovació d'una persona.
Cal comprar una eina de restauració per fer servir agents?
Ja hi ha serveis que restauren sistemes, dades i repositoris després d'accions destructives d'agents. Però bona part del problema es resol amb el que l'equip ja té: git, una branca pròpia per a l'agent, entorns d'un sol ús i còpies de seguretat provades. El que no té marxa enrere no ho arregla cap eina: ho decideix una persona abans.
Fonts
- Anthropic, «Checkpointing», documentació de Claude Code (sense data visible; consultada el 14 d'octubre de 2026).
- Kevin M. Storer i Derek DeBellis (Google Cloud), «Introducing the DORA AI Capabilities Model: 7 keys to succeeding in AI-assisted software development», 23 de setembre de 2025.
- LTM, «LTM Launches BlueVerse AgenTraceIQ», Business Wire India a UNI, 5 d'octubre de 2026.
- Les cites de fonts en anglès estan traduïdes per onext. El mapa de la reversibilitat (excepte el que s'atribueix a la documentació de Claude Code), la regla i les cinc decisions són lectura pròpia d'onext.
Bernat López és fundador i CEO d'onext, boutique d'IA. Acompanya equips de desenvolupament i de producte a treballar amb IA amb mètode —especificació abans de programar, una persona que decideix on hi ha risc i Spec-Driven Development— i aplica a la seva pròpia empresa el que proposa: onext funciona amb el seu propi sistema agèntic.
LinkedIn →