Entre el 10 i el 15 %. És la part del guany de productivitat que, segons el seu conseller delegat, TCS trasllada al client en la majoria dels casos. Mesurar el desenvolupament en hores tenia sentit mentre una persona escrivia cada línia de codi. Avui hi ha proveïdors que programen amb agents de codi, i la seva factura continua arribant en hores.
Proposo anomenar-ho l'hora buida: una hora facturada que ja no diu quanta feina conté ni què s'hi ha lliurat. Pot ser una hora d'una persona escrivint codi, una hora revisant el que va escriure un agent o una hora d'espera mentre l'agent ho torna a provar. A la factura pesen igual.
La tesi
No dic que pagar per hores sigui sempre un error; dic que, quan el teu proveïdor escriu el codi amb agents, l'hora deixa de mesurar el que compres. El que protegeix qui compra és contractar l'especificat: un abast escrit, amb criteris d'acceptació que es puguin comprovar i criteris de qualitat per no pagar deute tècnic, el codi que funciona avui i costa car de canviar demà. L'hora continua servint per a la feina que no es pot especificar, com explorar o investigar. El que deixa de servir és pagar per hores el que sí que es pot especificar.
L'hora buida té dues sortides, i cap no informa qui paga. O el proveïdor no explica que fa servir agents i factura com abans, o factura menys hores pel mateix i el teu equip no sap si ha anat més de pressa o s'ha revisat menys. L'especificació diu què reps. El que és difícil es trasllada a escriure-la bé, i aquesta feina també es pot encarregar. El teu propi equip ja ho nota amb les seves eines: els agents de codi es paguen per ús, i un encàrrec mal definit surt més car.
Té límits. Les fonts parlen sobretot de grans proveïdors, i poc d'una empresa mitjana que compra un projecte. I si l'especificació està mal escrita, l'abast tancat paga exactament el que estava mal escrit.
El que diuen les dades
El preu de l'hora ja es discuteix al mercat, sobretot entre els grans proveïdors.
- Kotak Institutional Equities calcula un impacte del 3 al 3,5 % en els ingressos del sector de serveis de TI de l'Índia en els dos propers exercicis, perquè els clients demanen que la productivitat de la IA es noti en el preu quan renoven. Ho explica Analytics India Magazine el juny del 2026; l'informe de Kotak no és accessible en obert.
- La xifra del 10 al 15 % la recull Ted Schadler, analista de Forrester, l'octubre del 2026, de boca del conseller delegat de TCS. Ho declara un proveïdor, sense mesurament independent.
- Gartner preveu que el 2028 més de la meitat de les empreses deixarà de pagar per IA que assisteix i triarà plataformes que es comprometen amb el resultat del flux de treball (nota de premsa d'abril del 2026). La previsió tracta d'eines d'IA i deixa fora els serveis de desenvolupament.
El que va en contra també compta. Sandeep Poojary, soci de Deloitte, reconeix en el mateix article d'Analytics India Magazine que ningú no ha resolt encara el preu per resultat. A la revista CIO, el juny del 2026, Jasper Geurts, CTO de Software Improvement Group, avisa que pagar només per resultats funcionals és pagar el proveïdor perquè creï deute tècnic. Per això l'especificació porta criteris de qualitat a més dels funcionals.
Com es veu a la factura
- La factura del mes porta les mateixes hores que abans que el proveïdor expliqués que treballa amb agents.
- O porta menys hores per la mateixa funcionalitat, i ningú del teu equip sap si és més eficiència o menys revisió.
- El contracte parla de perfils i jornades, i enlloc no diu què ha de passar per donar un lliurament per bo.
- La renovació es negocia sobre la tarifa per hora, i la funcionalitat lliurada es queda fora de la conversa.
Per què és comprensible
L'hora té avantatges reals per a qui compra. Es compara fàcilment entre proveïdors, el departament de compres l'entén i encaixa en un pressupost anual. Quan l'abast no és clar, pagar hores sembla més segur que tancar un preu sobre una cosa que ningú no ha escrit. Al proveïdor també li convé, perquè l'hora protegeix el seu marge quan el projecte es complica.
La direcció hi té la seva part. Durant anys s'ha comprat desenvolupament per perfils i jornades, i poques empreses han invertit a escriure especificacions que un tercer pugui complir. Si ningú de casa no sap escriure un criteri d'acceptació, l'hora és l'única unitat que es pot demanar. Les administracions es fan la mateixa pregunta quan redacten un plec de desenvolupament de programari amb IA.
Què es paga sense veure-ho
Amb agents, la relació entre hores i resultat es trenca. Una tasca que portava dos dies pot sortir en una tarda, o pot portar tres dies de revisar el que l'agent ha fet malament. La factura no distingeix els dos casos, i la teva empresa els paga igual.
Els incentius tampoc no hi ajuden. Un proveïdor que factura hores guanya menys si treballa més de pressa, així que té motius per no explicar-ho. I la qualitat que ningú no ha escrit tampoc no es comprova: el deute tècnic apareix mesos després, quan el codi ja està pagat i potser el proveïdor ja no hi és.
Què cal fer
Qui fa la feina (l'equip tècnic que encarrega i rep el codi):
- Escriu criteris d'acceptació comprovables per a cada història del proper encàrrec abans de demanar pressupost.
Manel Marcos, cofundador i responsable tècnic d'onext, demanaria que el contracte fixi criteris que es comprovin sols a cada lliurament: que compila, que passen tots els tests i que hi ha un test per requisit i per cas límit; que no entren secrets ni credencials al codi; límits de mida en el que és nou (fitxers de menys de 300 línies, funcions de menys de 50); que no es canvien versions ni dependències sense una decisió escrita; i que si el codi canvia, la documentació canvia amb ell. I una sola regla humana: cap especificació passa a desenvolupament amb preguntes obertes.
Qui dirigeix:
- A la propera renovació, passa almenys un encàrrec d'hores a abast tancat, amb criteris d'acceptació i de qualitat per escrit.
- Demana que el contracte digui si el proveïdor fa servir agents i quins controls automàtics passa cada lliurament.
- Pressuposta el temps d'escriure l'especificació i decideix qui l'escriu: el teu equip o algú a qui encarreguis aquesta feina.
El que es pot comprovar
A onext vam deixar de vendre el Quick-start per hores, per tres raons. Quan vam començar a treballar amb agents, les hores van deixar de reflectir la feina: una tasca que abans era una setmana sortia en dos dies, i cobrar-la per hores era cobrar menys per fer-ho millor. Les converses se n'anaven a negociar la tarifa i el nombre d'hores, i el que tindria l'equip en acabar es quedava fora. Amb preu tancat es parla del resultat: l'harness muntat i l'equip treballant amb el flux. I el client no sabia què comprava. Amb preu tancat i un lliurable definit, la decisió és més fàcil i més ràpida.
L'hora buida continuarà a la factura mentre ningú no escrigui què s'espera de cada lliurament. Quan el codi l'escriu un agent, el que la teva empresa pot comprar i comprovar és el que abans va deixar per escrit.
Preguntes freqüents
Què és l'hora buida?
És una hora facturada per un proveïdor de desenvolupament que ja no diu quanta feina conté ni què ha rebut l'empresa a canvi. Apareix quan el proveïdor programa amb agents de codi i continua cobrant per hores.
Per què la facturació per hores encaixa pitjor amb un proveïdor que fa servir agents?
Perquè la relació entre hores i resultat es trenca: una tasca pot sortir en una tarda o portar dies de revisar el que ha fet l'agent, i la factura cobra els dos casos igual. A més, el proveïdor que factura hores guanya menys si treballa més de pressa.
Convé pagar per resultat?
Les fonts són prudents. Un soci de Deloitte reconeix que ningú no ha resolt encara el preu per resultat, i el CTO de Software Improvement Group avisa que pagar només per resultats funcionals és pagar el proveïdor perquè creï deute tècnic. Per això convé afegir criteris de qualitat als criteris funcionals.
Què vol dir contractar l'especificat?
Contractar un abast escrit amb criteris d'acceptació que es poden comprovar i criteris de qualitat, com les proves automàtiques o la facilitat de mantenir el codi, perquè cada lliurament es doni per bo amb una comprovació objectiva.
Quins criteris de qualitat convé posar al contracte?
Els que es poden comprovar de manera automàtica a cada lliurament, com les proves que passen al teu entorn d'integració contínua o l'anàlisi estàtica del codi. Així la qualitat es revisa a cada lliurament sense dependre que una persona ho miri tot.
Qui escriu l'especificació?
L'empresa que compra, amb el seu equip tècnic, o algú a qui encarregui aquesta feina. El que importa és pressupostar aquest temps, perquè escriure bé l'especificació passa a ser la part difícil de l'encàrrec.
Fonts
- Ajay Rag, «Indian IT is Tearing Up Its Billing Manual, But Unsure What to Charge Next», Analytics India Magazine, 18 de juny de 2026 (estimació de Kotak Institutional Equities i declaracions de Sandeep Poojary, de Deloitte).
- Ted Schadler, «For Service Providers, AI Giveth And AI Taketh Away», Forrester, 16 d'octubre de 2026.
- Gartner, nota de premsa sobre la IA que assisteix i els fluxos de treball centrats en resultats (2 d'abril de 2026), en la difusió oficial a PR Newswire del 9 d'abril de 2026, amb declaracions d'Alastair Woolcock.
- Grant Gross, «IT hurtles toward the 'Great Enterprise Pricing Reset'», CIO, 16 de juny de 2026.

Bernat López és fundador i CEO d'onext, boutique d'IA. Acompanya equips de desenvolupament i de producte a treballar amb IA amb mètode —especificació abans de programar, controls automàtics i Spec-Driven Development— i aplica a la seva pròpia empresa el que proposa: onext funciona amb el seu propi sistema agèntic.
LinkedIn →